IniciActualitatOpinió. El difícil art de comunicar-se

Opinió. El difícil art de comunicar-se

  • 01 Oct 2019
  • Opinió
per Toni Rodriguez Pujol
Tornar

Tot i que sovint ens n’oblidem, la paraula “comunicació” ve del llatí “communicare”, que vol dir “fer partícip a un altre d’allò que tens”. Comunicar comparteix prefix, justament, amb compartir, combregar, comare, companyia, compassió, etc. Totes elles, paraules i conceptes que comporten una acció o relació entre dues o més persones. 

Si observem el regne animal, que és el que ens correspon, veurem que aquelles espècies que han aconseguit comunicar-se millor són les que més han progressat. Per exemple, alguns polítics.

Però com ha de comunicar el líder per ser realment eficient? En primer lloc, deixant de ser líder absolut per passar a ser co-líder en un sistema transversal i col·laboratiu, on cadascun dels seus membres puguin aportar les seves millors capacitats i il·lusions professionals.

Es poden tenir il·lusions en un equip liderat per un cap despòtic o narcisista? Difícil. L’any 2016, Frederic Leloux, exdirectiu de McKinsey & Company, va formular l’anomenat paradigma TEAL d’organització empresarial, que, de fet, analitza la manera com es comuniquen internament els membres d’un grup de treball. 

Leloux identifica cinc nivells de comunicació, distingint-los amb colors (teal, en anglès, vol dir verd blavós). El nivell roig és el més primitiu, i es basa en l’exercici violent de l’autoritat. Actualment, funciona en grups de crim organitzat i altres entitats que ara no entrarem a descriure. El nivell ambre (ámbar en castellà), respon a un sistema regit per una piràmide jeràrquica pre-establerta. Encara el fan servir les organitzacions militars, religioses o policials. 

Al nivell taronja, l’autoritat i la llibertat individual comencen a jugar un paper més equilibrat i propici a la innovació, la responsabilitat i la meritocràcia. El trobem a les multinacionals i la gran banca. El nivell verd, també dit “postmodern”, es quan la gestió horitzontal s’imposa a la vertical, el treballador s’empodera i els stakeholders comencen a influir en l’organització. N’hi ha pocs exemples, però els experts diuen que es poden trobar en empreses com ara Starbucks.

I finalment, tenim el nivell teal (verd blavós), basat en l’automanagement, la coordinació i la cooperació solidària, sense jerarquies autoritàries ni lideratges limitadors. Vindria a ser com si diguéssim un espai de llibertat creativa, un organisme viu, evolutiu i força eficient a l’hora d’assolir bons resultats. Dissortadament, no es troba gairebé enlloc.

Però és el futur. La comunicació és el motor de la història. Compartir informació és la millor manera d’avançar. Val més anar-hi pensant, abans que comenci a tronar de debò.

Bon mes d’octubre a tothom!