Enmig dels moviments tàctics que estem vivint pel conflicte polític entre Catalunya i Espanya, aquests dies ha aflorat una altra vegada el debat sobre la marca Barcelona. Sobre la necessitat de recuperar i potenciar la projecció de la ciutat.
Tots sabem que la capital catalana té molts bons actius i un gran potencial de futur. Aquests dies s’ha presentat l’informe Observatori 2017 elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’ajuntament. Barcelona és la cinquena ciutat més innovadora d’Europa i la número tretze al món. És una ciutat que innova, vuitena àrea global en captació de projectes d’inversió estrangera i entre les top 10 del món amb millor reputació.
Aquestes són només algunes de les moltes dades que es van explicar. Totes elles denoten que malgrat els moments que vivim i de la crisi social i econòmica de la qual lentament n’anem sortint, Barcelona manté una bona nota en termes econòmics i de projecció de futur.
És evident que s’ha fet molt bona feina dècades enrere. És veritat que les incerteses en què estem tots instal·lats continuen i han vingut per quedar-s’hi. I és veritat també que la ciutat va patir a l’estiu una sotragada important, el malaurat atemptat terrorista a La Rambla. Però, les dades són, en termes generals, força bones.
Aquests dies algunes persones li estan fent arribar un missatge semblant a l’alcaldessa Colau. Ens cal aprofitar l’oportunitat que ens brinda el potencial de la ciutat.
En la seva tradicional conferència d’inici de l’any al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Colau va anunciar el llançament d’una campanya de reforç del prestigi i imatge internacional de la ciutat, coincidint amb una nova edició a finals de febrer del Mobile World Congress. Una bona oportunitat per apropar-se a uns sectors econòmics, la societat civil de la ciutat, que no s’ha sentit suficientment escoltada per la principal autoritat política de la ciutat.
El debat sobre la marca Barcelona sempre ha estat constant, tant en termes de definició com en termes de projecte de ciutat. Què volem ser en el futur? Sobre la necessitat d’obrir Barcelona al món, com ja es va fer amb els Jocs Olímpics del 92.
Tant és així que durant la legislatura passada encara es repetia el mateix debat. La importància o no que l’Alcalde anés pel món venent Barcelona, essent un comercial més de la ciutat. Una imatge que des de fa temps no es repeteix. Acompanyant-se dels diferents agents econòmics, socials i culturals del país, evangelitzant sobre el potencial econòmic, social i cultural de la ciutat.
Al segle XXI, la força dels mayors al món és molt important, la competitivitat de les grans regions es juga entre ciutats globals. I Barcelona també ho és.
Al meu entendre, la campanya de reforç que defensava la nostra alcaldessa hauria de ser aquesta. Tornar a agafar la maleta i vendre la ciutat al món amb l’ajuda d’un partenariat públicoprivat. Els Jocs Olímpics, la Fira, equipaments culturals de gran referència a la nostra ciutat han crescut i s’han projectat gràcies a un model compartit.
Les campanyes de comunicació i de millora de la reputació d’una ciutat són molt importants, sense cap dubte. Però remar junts i desplegar projectes compartits de ben segur que és la clau de l’èxit.