Una bona notícia, per ser-ho, demana un bon titular, de la mateixa manera que un bon anunci, per ser-ho, demana un bon eslògan. I una bona piulada de Twitter, perquè els seguidors la repiulin, ha de ser curta, directa, actual, enginyosa, sorprenent i, sobretot, intencionada.
Hi ha una llegenda urbana que diu que la gent que llegeixi diaris, de fet, només en llegeix els titulars. O si més no, que això és el que fa un 85% dels lectors. La resta, passen a llegir el lead, del que ja en parlarem més endavant. I només els correctors d’estil (si n’hi ha), les persones implicades positivament o negativa en la informació, l’autor de la peça i, algunes vegades, els seus familiars més directes, sobretot els de la línia ascendent, s’ho acaben de llegir del tot.
Per tant, i si estem d’acord en considerar la notícia com un bé de consum (ja sigui com a producte, que és la meva tesi, o com a servei, que és una altra tesi que comparteixo parcialment però que cada cop té menys adeptes) el titular vindria a ser com un reclam comercial fabricat amb la intenció de vendre. És a dir, d’aconseguir que la gent es llegeixi, si més no, el lead subsegüent.
Un bon titular no ha de tenir mai més de 9 o 10 paraules, incloent-hi articles i preposicions. Quadrar un missatge en aquest format és un bon exercici que recomano a tothom, des del més important dels dircom, com al més verd dels estudiants en pràctiques de la casa. Tota idea es pot resumir en 9 o 10 paraules. Òbviament, és més fàcil escriure llarg que curt i és més fàcil fer servir el primer verb que et ve al cap que obligar-te a trobar-ne un que doni significació -i intenció- a la frase.
“La mare m’estima” (encara que seria més notícia dir que “no m’estima”) ; “La pandèmia ha provocat més de 100.000 suïcidis a Espanya”. Entre quatre i deu paraules, no en calen més, per cridar-nos l’atenció i invitar-nos a seguir llegint. Només amb aquesta frase ja sabem tres coses essencials de qualsevol informació que pretengui ser interessant: qui, què i on. Les altres tres dobles v del periodisme nord-americà de tota la vida han de venir tot seguit al lead, que és el primer paràgraf de la peça informativa. Són el perquè, el quan i el com: Who, what, were, why, when i how. Qualsevol informació, per feixuga que sigui, s’ha de poder contenir en la resposta a aquestes sis preguntes. I si no hi cap tot en un titular, ha de caber en un “lead”, sens dubte. I en un tuit, encara més. La resta pot estar molt bé, però és més literatura que periodisme.