Intermèdia Confidencial amb José Antich, “la premsa escrita haurà de ser més analítica que no pas informativa”

Tot just començar, el moderador de l’acte, Toni Rodríguez Pujol, destaca el fet que Josep Antich és un exemple  clar de la meritocràcia que encara impera en el món del periodisme, atès que va començar professionalment com a redactor generalista de l’agència EFE l’any 1977, i ha arribat a ocupar un dels càrrecs més somiats pel periodistes barcelonins: director de La Vanguardia. Antich, recorda Toni Rodriguez, també va formar part de l’equip fundacional d’El Periódico de Catalunya, i l’any 1982 s’incorpora a l’equip fundacional d’una altra capçalera actualmente competidora del seu diari, l’edició catalana d’El País, on hi va treballar dotze anys. Finalment, Antich entra a la redacció de La Vanguardia l’any 1994 com a redactor en cap de la secció de política i fi ns el 1998, quan passa a coordinar aquesta secció durant dos anys, fins a ser nomenat director del diari,  l’any 2000.

Antich centra el seu discurs en el futur de la premsa, tot augurant-ne alguns canvis substancials. Per a ell, els mitjans de comunicació són un element aglutinador de l’opinió pública i, per tant, necessaris i útils. No obstant això, les coses canvien, i, a la llarga, “la premsa haurà de ser més analítica i d’opinió i no tant d’informació”, de manera que el lector informat hi trobi articles de fons que li donin més elements interpretatius. La causa principal d’aquesta transformació cap a una premsa més d’anàlisi es troba, segons Antich, a Internet, on tothom hi pot cercar informació de manera immediata, actualitzada i gratuïta, fet amb el que la premsa escrita no pot competir.

En aquest sentit, Antich explica que “la crisi pot ajudar a superar molts problemes” i assegura que, a curt termini, està previst que els editors arribin a un gran acord per fer que les notícies digitals dels seus diaris siguin de pagament, encara que per un preu molt reduït.

Al llarg del dinar, el director de La Vanguardia també destaca el “moment difícil” que viu la premsa quant a publicitat, especialment a Espanya, on les previsions de retallada publicitària per aquest any ascendeixen a un 16,5 per cent, en front el 6,6 per cent previst de mitjana europea. “El darrer any bo per a la premsa va ser el 2007”, quan les vuit capçaleres més destacades d’Espanya van tancar l’exercici amb uns ingressos per publicitat de 756 milions d’euros (130 dels quals, ingressats pel seu diari). Aquesta bonança econòmica contrasta amb la situació d’un any més tard, quan els mateixos ingressos publicitaris van caure a 563 milions (93 de La Vanguardia). Les previsions de cara a enguany apunten a un descens major, i s’espera que arribi la recuperació l’any 2010. Paradoxalment, apunta Antich, i malgrat aquest descens d’ingressos, avui La  Vanguardia compta amb 65.000 subscriptors a Catalunya i 3.000 a Espanya, la xifra més alta de la seva història, la qual cosa li dóna una posició d’inici molt bona envers els seus competidors. En relació a aquest punt, el director de La Vanguardia qualifi ca el seu diari de “català, amb vocació espanyola” o, el que és el mateix, “diari en castellà, pensat en català”. Al respecte, Antich dóna per fet que, en el futur, La Vanguardia tindrà edició catalana, i que estarà lingüísticament molt ben cuidada, perquè hi ha “molta gent que demana llegir en un català correcte”. Ja per acabar, els assistents s’endinsen amb el convidat en un vigorós diàleg sobre la situació de  crisi econòmica que viu el món i sobre les mesures que prenen els governs i la classe política en general per posar-hi solució.