El dimarts 1 de desembre l’Oficina del Parlament Europeu de Barcelona va organitzar un apassionat diàleg online sobre la situació crítica que està patint l’oposició democràtica a Bielorússia, on el règim d’Alexandr Lukashenko està reprimint manifestants pacífics que protesten contra el seu Govern, amb detencions indiscriminades, violència i casos tan greus com el de l’assassinat de l’activista opositor Raman Bandarenka. Lukashenko va ser reelegit com a president bielorús en unes eleccions fraudulentes celebrades a l’agost, que, segons ha remarcat el Consell Europeu, “no van ser justes ni lliures i no van complir els estàndards internacionals”.
Els participants del debat, que va ser trilingüe (anglès, català i castellà), van ser Robert Biedroń, president de la delegació del Parlament Europeu per a les relacions amb Bielorússia; Carmen Claudín, investigadora sènior associada del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i Alen Turava, portaveu de l’Associació RAZAM Bielorussos de Catalunya. Moderat pel periodista Marc Marginedas, corresponsal a Moscú d’El Periódico de Catalunya, el diàleg va estar obert a públic i premsa, i va permetre conèixer de primera mà la situació a Bielorússia i el paper que la Unió Europea pot jugar en la resolució d’aquest conflicte.
En les seves intervencions, Biedroń va valorar molt positivament les protestes de la societat civil democràtica contra el règim de Lukashenko i va advertir que aquest país es troba sota la influència i dependència del Govern rus de Vladímir Putin, el que complica la intervenció de la UE. En aquest sentit, tot i les sancions europees contra alts càrrecs de l’executiu de Lukashenko, es fan necessàries més accions de cooperació i un major compromís per part de la UE si es vol frenar la repressió violenta i facilitar que el poble bielorús pugui decidir el seu futur. Em la mateixa línia, Claudín va considerar que tots els esforços s’han de destinar a la celebració d’unes eleccions legítimes, per molt que el Govern de Putin no tingui interès en una democratització de Bielorússia.
Per últim, Turava va oferir una perspectiva més humanitària i emocional de la persecució que pateix el poble bielorús, i va posar èmfasi en la resiliència i la capacitat creativa dels ciutadans del seu país, que s’han despertat com a nació i reclamen canvis profunds. En aquest sentit, va considerar que els bielorussos no se sentirien satisfets amb un canvi cosmètic que acabi amb la presidència de Lukashenko sinó que exigeixen la fi del règim, l’arribada d’una democràcia real.
El debat es va celebrar amb motiu del Premi Sàkharov 2020 del Parlament Europeu a la Llibertat de Consciència a l’oposició democràtica de Bielorússia.
Leave a Comment