Escolta-ho en àudio aquí
El 2008 vaig començar a treballar de manera continuada a Intermèdia Comunicació, i fins avui! Quan vaig reincorporar-m'hi, després de la meva etapa universitària i un temps vivint fora, vaig trobar una empresa molt canviada respecte a la que havia conegut a principis dels 2000. Enllaç a l’article que vaig escriure sobre les meves primeres experiències a l’empresa familiar.
Intermèdia Comunicació s'havia traslladat a unes oficines més formals, al carrer Entença amb Diagonal, amb terra de moqueta i llum de fluorescents. Un edifici d'oficines amb porter i tres ascensors. A dins, l'equip també havia crescut i estava organitzat en grups de treball i àrees diferenciades. Hi havia directores de comptes, executives de comptes i documentalistes, que s'encarregaven dels reculls de premsa. El telèfon sonava encara més sovint i els reculls de premsa ja no s’enviaven per fax, ja s’enviaven per e-mail, tot i que la seva elaboració encara involucrava retalls de diari, escanejos i fotocòpies.
L'horari encara era el clàssic de 9 a 14 h i de 16 a 19 h, amb la tendència a allargar-se, tant al migdia com al final de la jornada. Ara, amb el pas dels anys, les coses han canviat molt, però els valors essencials de l'empresa s'han mantingut: esforç, rigor en la recerca de l'excel·lència i companyonia.
Hi ha dues coses que són les que més em van agradar i enganxar. La primera, són aquests valors que vaig aprendre d’un grup de professionals excepcional. Totes compartien una manera de fer, una cultura de treball en la que una ajudava l’altra i mai ningú es quedava sol a l’oficina quan ja era fosc. Si feia falta, se sortia a buscar menjar i prendre l’aire (o a fer un tomb a l’Illa Diagonal) i s'agafaven forces per continuar. Una cultura que buscava l’excel·lència en cada projecte, compartir amb els companys/es per enriquir-lo i donar el millor servei. Tinc record del meu pare revisant notes de premsa amb l’equip, sempre buscant el millor titular. Em fa especialment feliç i orgullosa de veure que aquests valors han anat passant de generació en generació i romanen a l’empresa. En trenta-cinc anys no s’ha trencat la cadena: cada professional ha ensenyat la seva manera de fer als més joves, i els més joves han estat prou atents per captar-ho i integrar-ho a la seva metodologia.
L’altra cosa que em va captivar van ser els projectes. La primera feina que vaig fer va ser l’organització d’un acte de lliurament de premis, la Medalla i Placa al Treball President Macià, que se celebraven al Palau de la Generalitat, amb el president (llavors José Montilla) i la consellera de Treball (llavors Mar Serna). Les meves feines anaven des d’escriure els guions dels vídeos dels guardonats fins a imprimir i ensobrar i portar a Correus les invitacions. Aquella feina la vaig fer uns quants anys seguits, i cada any amb més desimboltura i orgull de ser-ne partícip.
També vaig viure experiències professionals igual d’emocionants com unes eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona (amb Marc Ingla, Ferran Soriano, Víctor Font, Joan Franquesa, Quim Jubert, entre altres). I també el tancament de Spanair, que va ser el dia en què també treballàvem en la desfilada de Pierre Cardin a Barcelona. I me la vaig perdre, vaig haver de dir al taxista que en lloc de dur-me al Saló del Tinell em portés a L’Hospitalet de Llobregat, on vam atendre les trucades dels periodistes fins a la matinada. També vaig viatjar amb Schneider Electric al País Basc, per comunicar la inauguració d’una fàbrica amb l’assistència dels llavors prínceps d’Espanya Felip i Letícia. Podria continuar una llista molt llarga, no acabaríem, són molts anys fins avui. El cas és que és una de les parts de la meva feina que més m’agrada, poder viure experiències tan diferents tan sovint. No hi ha manera d’avorrir-se!
En l'àmbit corporatiu, també vaig ser testimoni d'un gran creixement: en pocs anys vam doblar la plantilla, vam doblar els metres quadrats de les oficines (vam llogar el despatx del costat i vam fer enderrocar la paret que l’unia) i vam sumar nous talents que van aportar un gran valor a l'empresa.
Intermèdia ha anat evolucionant i adaptant-se als nous temps sense perdre la seva essència. Avui continuo formant-ne part amb la mateixa il·lusió i orgull que el primer dia.
