Segons l’”Estudi de la capacitat de producció de biometà a Espanya”, elaborat per Sedigas (Associació Espanyola del Gas), en col·laboració amb PwC i la consultora Biovic, Espanya compta amb un potencial de producció de biometà de 163 TWh/any, una xifra que permetria cobrir prop del 43% de la demanda espanyola de gas natural. Aquest informe es va presentar a la seu d’Enginyers Industrials de Catalunya, en un acte organitzat per les comissions de Canvi Climàtic i Economia Circular, Energia i Indústria Química i Sedigas, el passat 22 de març de 2023. 

El biometà és un gas renovable de característiques anàlogues al gas natural convencional, i la seva importància en la transició energètica s’ha posat en relleu, especialment, des del començament de la crisi de preus i de subministrament, derivada de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. “La introducció al mix energètic del biometà és essencial per complir els objectius de descarbonització, facilitar una major sobirania energètica, reduir la problemàtica actual al voltant de la gestió de residus, atraure inversió als sectors primaris i ajudar a fixar ocupació a les zones rurals”, va destacar Joan Batalla Bejerano, president de Sedigas.

Batalla va recordar que el Pla REPowerEU de la Comissió Europea, concebut per accelerar la desconnexió de Rússia, li atorga “un paper protagonista per a l’assoliment dels objectius d’independència energètica europeus” ampliant fins als 35.000 milions de metres cúbics l’objectiu comunitari de producció per al 2030. Tot i així, Batalla va lamentar que el suport de les administracions espanyoles al biometà hagi estat “pràcticament inexistent” i que tot i l’aprovació del Full de Ruta del Biogàs, “encara hi ha moltes barreres administratives, reguladores, econòmiques i fiscals que limiten les inversions en noves infraestructures”.   

L’estudi mostra que Catalunya té un potencial de producció de biometà de 14 TW/any. Pau de la Cuesta, cap del Servei d’Hidrocarburs de la Generalitat de Catalunya, va explicar que estan fent estudis per valorar la viabilitat d’injectar biogàs a la xarxa del gas i que “un 48% dels punts productors estan a menys d’1 km de la xarxa i, per tant, el cost és molt raonable”. De la Cuesta va assenyalar que “el biometà és important perquè descarbonitza, democratitza (perquè a través de la xarxa de gas natural pot arribar a tothom) i és un bé escàs (cal donar-li un rendiment d’eficiència)”. El cap d’Hidrocarburs de la Generalitat va defensar que “no s’ha de recolzar al biometà a través de primes, l’Administració (Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico) pot incentivar amb incentius fiscals i reguladorsi nosaltres podem fer línies d’ajudes pels punts d’injecció de biogàs a la xarxa, subvencionant l’obra civil”. 

Isabel Tejero, membre de la Junta dels Enginyers Industrials de Catalunya i directora d’Energia de Bureau Veritas Solutions, va voler remarcar que la “descarbonització industrial no és un procés senzill, sobretot si parlem de desplaçar l’ús del gas natural amb preus més competitius que el biogas”. Però va apostar per aquest gas verd perquè té un enorme potencial encara pendent d’explotar. 

Óscar Barrero, soci Consulting de PwC va ser el responsable de presentar, més al detall, l’”Estudi de la capacitat de producció del biometà a Espanya” i va donar xifres com que el seu aprofitament suposaria la posada en marxa de 2.326 plantes especialitzades, que mobilitzarien una inversió de gairebé 40.500 milions d’euros, l’equivalent al 3,6% del PIB, i generarien prop de 62.000 llocs de treball, entre directes i indirectes, associats a la seva operació i manteniment. Barrero va destacar que “amb tot això, s’evitaria l’emissió de 8,3 milions de tones de metà que, d’una altra manera, s’alliberarien a l’atmosfera de manera natural per la descomposició dels residus reutilitzats per generar-ho”. “El biogàs no només és clau per a la competitivitat del sector industrial sinó també per a la supervivència del sector primari”, va afegir.  

Jean-Marc Leroy, president de l’Association Française du Gaz, va explicar la situació del biometà a França. “Els nous gasos renovables són una tecnologia madura i les infraestructures gasistes són essencials per a la competitivitat de la transició energètica, ja que asseguren la flexibilitat i optimització del sistema elèctric”, va assenyalar Leroy. 

Durant la cloenda de la sessió, Naiara Ortiz de Mendíbil, secretària general de Sedigas, i Lluís Pinós, president de la Comissió d’Energia, van coincidir en destacar que “l’escalfament és imparable i la descarbonización cada dia és més important. Amb l’electrificació no hi ha prou i cal acompanyar-la amb altres solucions, com és el cas del biometà”.