Els auditors demanen més recursos pel control dels comptes públics de cara a les eleccions locals i autonòmiques que se celebraran a Espanya a la fi del mes de maig. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’Informe sobre auditoria del Sector Públic a Espanya, publicat per l’Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya (ICJCE), i dirigit per José Manuel Vela Bargues i José Luis Zafra Gómez, professors de la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Granada, respectivament.
L’estudi destaca que el 92% de la despesa dels ajuntaments no s’audita. Aquest informe fa una anàlisi de la situació en la qual es troba el control de la despesa pública de les Administracions Públiques, relativament controlades en l’àmbit estatal, en pitjor situació en l’entorn autonòmic i en mala situació en l’entorn local.
“En quant allò que afecta les eleccions municipals i autonòmiques, creiem que seria bo que tots els partits polítics manifestessin el seu suport per l’augment de la inversió de més mitjans en el control dels comptes d’autonomies i ajuntaments, dotant als tribunals de comptes de més recursos i als interventors, i promoure la col·laboració públic-privada en aquest àmbit”, va destacar Ferrán Rodríguez, president del ICJCE, durant la presentació de la 14a Jornada d’Auditoria del Sector Públic, celebrada en el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.
En la seva intervenció, el president del Col·legi, Antoni Gómez, va advocar per “auditories sistemàtiques i regulars” en les administracions públiques, amb un èmfasi particular en l’administració local com a manera de millorar la imatge que el conjunt de la ciutadania té respecte a aquestes entitats. En aquest context, va reivindicar l’esquema de la col·laboració públic-privada per a avançar en aquest camp, i que també caldria aplicar, en la seva opinió, la verificació de la informació sobre la sostenibilitat en els aspectes ambientals, socials i de governança.
Respecte a l’àmbit autonòmic, l’informe mostra un elevat nivell d’heterogeneïtat, amb País Basc, la Comunitat Valenciana, Balears, Catalunya, Navarra, Aragó i Astúries ocupant els llocs de cap del rànquing elaborat gràcies a que conjuminen una supervisió de la major part de la seva despesa pública/activitat amb una planificació d’auditories més sòlida. Les posicions més retardades d’aquest rànquing les ocupen Castella-la Manxa, Cantàbria, la Comunitat de Madrid i Extremadura.
En el sector públic estatal, tant el Compte General de l’Estat (CGE) que es presenta de manera consolidada, com el sector públic empresarial, i el sector públic fundacional, estan sotmesos a fiscalització dels seus comptes en un percentatge raonable (en termes del 87%, 93% o 85% respectivament), de la mateixa manera que el 87% de la CGE està sotmesa a fiscalització de legalitat, desconeixent-se aquesta dada pel que fa als sectors empresarial distints del mercantil o al sector fundacional. La col·laboració públic-privada en aquest àmbit està resultant determinant per a la consecució d’aquests resultats.
Decàleg de propostes per a millorar aquesta situació
Durant la seva intervenció, Ferrán Rodríguez va explicar el decàleg de propostes que des de l’Institut es vol promoure, una vegada analitzat aquest estudi, on la idea principal és “més col·laboració públic-privada en aquesta mena de treballs”. “La nostra segona proposta és també molt clara: més auditoria. Els imports auditats pels òrgans de control extern estatal, autonòmics i locals ens continuen semblant baixos. Els recursos dedicats als tribunals de comptes, als Òrgans de Control Extern (OCEX), a la intervenció i a la col·laboració públic-privada per a treballs de control extern del sector públic han d’augmentar. Cal augmentar també la inversió en persones, en formació i en innovació tecnològica”.
Una altra de les propostes que els auditors consideren imprescindible és establir que els municipis d’una certa dimensió s’auditin obligatòriament tots els anys. “S’hauria de començar pels municipis de més de 100.000 habitants i anar ampliant aquesta obligació de manera progressiva a la resta de grans municipis. Aquesta mesura implicaria l’auditoria obligatòria en una fase inicial de prop de 70 ciutats espanyoles. Perquè us feu una idea, Barakaldo, que en aquests moments seria la ciutat que tancaria el rànquing de ciutats de més de 100.000 habitants, va tenir un pressupost en 2022 de 122 milions d’euros. Sembla totalment raonable que entitats amb pressupostos d’aquesta dimensió estiguin sotmesos per llei a auditories”, va destacar Rodríguez.
Leave a Comment