A la mastodòntica pel·lícula Shoah, Claude Lanzmann pressiona fins al plor Abraham Bomba, un antic pres jueu del camp de Treblinka que va exercir durant la seva estada allà com a barber. En el seu relat, aconseguit a base d’una gens indulgent entrevista, Bomba explica com tallava els cabells a molts dels seus veïns just abans que fossin portats a la cambra de gas. El seu plor, que impedeix la fluïdesa de les seves paraules, és la mostra de la vergonya de qui va sobreviure als seus companys, però és també fruit de la insistència d’un entrevistador que, orientat a buscar la veritat, entén que la paraula respecte de vegades funciona com a llast. Lanzmann, per molt poc ètic i incòmode que resulti de vegades, ens ha donat amb Shoah la millor i més àmplia idea del que va significar l’experiència jueva als camps nazis. Tot gràcies a valorar cap a qui havia de mostrar respecte: les víctimes de l’extermini necessitaven que algú parlés del que allà va succeir. Normalitzar el parlar d’aquell calvari era la resposta per mostrar veritable respecte vers les víctimes.
Després de llegir que l’Instituto de Consumo Nacional pretenia cessar de la seva activitat una organització no governamental dedicada a detectar i denunciar públicament “ofertes enganyoses, irregularitats en productes i serveis i pràctiques fraudulentes”, murs i timelines de les xarxes socials s’esquinçaven les vestidures. FACUA-Consumidors en Acció rebia una denúncia en considerar que la seva campanya contra la pujada de l’IVA s’extralimitava del seu camp de treball (el sector privat) per atacar a la gestió pública. Gràcies a un intel·ligent ús de les xarxes socials, la notícia va arribar a molts usuaris que van veure en FACUA el cap de turc de la censura governamental, però tan sols una setmana després les truita ha girat i aquells que defensaven la llibertat de l’ONG per defensar la seva campanya els titllen ara de censors a ells. El motiu és la sol·licitud enviada al fabricant d’un videojoc perquè modifiqui el seu contingut en nom del respecte. La notícia arriba després de saber que en la nova entrega del Counter Strike hi haurà una banda d’etarres, cosa que des de l’ONG consideren inoportú ja que “pot ferir la sensibilitat de l’entorn de les víctimes d’ETA”. Pot ofendre o pot resultar una forma d’internacionalitzar un conflicte recent, afegeixo.
En qualsevol cas, i com bé ens va ensenyar Lanzmann, fer callar quelcom en nom del respecte és una arma de doble tall. Encara que és del tot cert que en Lanzman és un tipus francès, i que en aquest país ens prenem aquestes coses d’una altra manera; al cap i a la fi, no fa gaire que encara discutíem que la Llei de la Memòria Històrica era contraproduent perquè obria antigues ferides. En resum, oblidar la veritat en nom del respecte. Així ens va.
Leave a Comment