La Unió Europea ha marcat uns objectius de descarbonització molt ambiciosos i necessaris. En una jornada, organitzada per les comissions d’Economia Circular i Canvi Climàtic i d’Equitat, Tecnologia i Futur, el passat 7 de març de 2023, es va debatre el full de ruta i com les administracions, les indústries, les empreses i la societat, en general, han de liderar les transformacions que contribueixin en la reducció de les emissions d’efecte hivernacle. 

En una taula completament femenina, es van presentar les implicacions, reptes i oportunitats de la descarbonització. Totes les ponents van coincidir que el full de ruta per a la descarbonització és urgent i complex i que implica a tots els agents socials. 

La presidenta Maria Salamero va destacar el paper de la dona en tots els àmbits i, en concret, el de l’enginyeria. Sílvia Nadal, vicepresidenta de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular, va assenyalar que, per assolir la neutralitat el 2050, no només cal treballar en la transició energètica sinó que també “cal pensar en l’emmagatzematge d’energia, la mobilitat, el sector industrial (no tot és electricitat) i en l’edificació”. 

La secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, Anna Barnadas, va destacar que “cal canviar la paraula urgència per constància, perquè la descarbonització és una qüestió transversal que no només afecta un sector o àmbit, impacta a tota una societat”. Barnadas va confirmar el compromís prioritari de la conselleria en desenvolupar el Pla Nacional d’Energia i Clima perquè facilita les eines necessàries per abordar la descarbonització en l’àmbit català. També va reiterar el seu compromís amb els pressupostos de carboni. “Els impostos a les emissions són per empènyer a la conscienciació per la descarbonització”, va afegir. 

Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, va afirmar que el primer repte de la ciutat comtal és l’emergència climàtica. “Tenim molt clar que les ciutats som gran part del problema però també de la solució. Cal començar a actuar de manera ambiciosa, per fer més i fer-ho ja”, va dir. Els eixos principals de l’Ajuntament de Barcelona són la rehabilitació dels edificis (rehabilitar 10.000 habitatges/any fins el 2030), la generació energètica (incorporar més de 40 MWp en instal·lacions fotovoltaiques a la ciutat al 2030) i un canvi de model urbanístic per millorar els espais per als vianants i la mobilitat activa, millorar i ampliar l’oferta de transport públic i allunyar la mobilitat dels espais vulnerables. 

La directora d’Innovació Corporativa a Celsa, Anna Domènech, va incorporar al debat sobre la descarbonització, el concepte d’economia circular. “Una societat que encara depèn de recursos finits mai serà sostenible”, va destacar Domènech. Luisa F. Cabeza, professora i investigadora a la Universitat de Lleida i coordinadora del grup de treball IPCC, va assenyalar que el sector de l’edificació és un dels grans emissors de gasos d’efecte hivernacle. “Els edificis tenen diferents estadis i en tots ells cal actuar per aconseguir la mitigació del canvi climàtic, començant pel disseny i continuant per la construcció i la integració de les energies renovables”, va afegir la investigadora de la Universitat de Lleida.