Acostumats com estem a la velocitat dels temps (ja ho deia la sarsuela, recordin), sovint oblidem que, genètica i mentalment, som idèntics (o els més afortunats, simplement semblants) a aquell primer homínid que, un dia, va decidir baixar l’arbre o, millor dit, al que el mascle alfa de torn va obligar a baixar.
Tot això ve al cas de la conclusió a què arriba la meva companya Helena Abellán al seu bloc: nosaltres podem teoritzar, calcular i programar, que ens trobarem amb la càlida realitat humana. Ja sigui a Twitter, a l’àgora o al mercat municipal.
Tu, estimat lector, que potser ja no estàs fart d’aquests tuits tramposos que, a força d’acumular trending topics, busquen vendre’t la moto? No estaria malament que aquells que treballen (treballem) en i amb les xarxes socials recordin (recordem) que no són més (ni menys) que l’equivalent virtual de la plaça del poble. I a ningú li agrada que li intentin vendre de tot mentre comenta el partit del Barça, no?
[youtube http://www.youtube.com/watch?v=hq6M3R9mKRw&w=560&h=315]
Leave a Comment